blog de català
EL PERFUM
1. Dades bàsiques.
Direcció: Tom Tykwer.Països: Alemanya, França y Espanya.Any: 2006.Duració: 147 min.Gènere: Drama, thriller.Interpretació Ben Whishaw (Jean-Baptiste Grenouille), Dustin Hoffman (Giuseppe Baldini),
Producció: Bernd Eichinger.Estrena a Espanya: 24 Novembre 2006.
Vista en castellà
2. sinopsis argumental.
La pel·lícula narra la historia d’ un jove parisenc del segle XVIII que es fill d’ una mare la qual no el vol i l’ abandona, però sorprenentment aquest sobreviu i es acollit per un orfandat i posteriorment enviat a treballar a una pelaria, aquest jove te un talent especial, posseeix un sentit de l’ olfacte sorprenent i es capaç de sentir coses que l’ altre gent no pot, un bon dia el protagonista que es diu Jean- Baptiste es enviat a fer una comanda a un reconegut perfumista de glòria passada que ja no troba la inspiració, quan arriba a la seva botiga i li entrega el seu paquet li ajuda a fer un perfum el qual ell estava intentant esbrinar la seva composició, no només li prepara el perfum sinó que li prepara un de molt millor, el perfumista compra la llibertat de jean baptiste al amo de la pelaria i aquest passa a ser el seu ajudant tornant-li a donar fama entre els perfumistes, Jean-Baptiste tenia una gran obsessió que era la de poder retenir els olors i per culpa d’ aquesta obsessió havia arribat a matar a una jove anteriorment, el mestre perfumista li promet que ell li ensenyarà com s’ ha de preservar l’ olor i com extreure’n la seva essència, però aquest procediment no li serveix per a tots els materials sinó només per a uns quants llavors el perfumista li parla d’ una ciutat on el perfum es la indústria principal i on estan els millors perfumistes del mon i que allà li podran ensenyar una altra tècnica la qual ell no sap com es. Baldini que es com es diu el perfumista accepta pagar-li el viatge a canvi de que li porti 100 receptes noves de perfums.
Jean-Baptiste marxa cap a la ciutat de grasse i allà comença a treballar per a uns perfumistes però ell no fa res creatiu, només col·locar pètals de roses en uns marcs per fer perfum.
Jean-Baptiste un dia mata a una noia per intentar extreure el seu olor, la seva essència i la posa en un tanc amb oli però aquesta tècnica no funciona.
Passats uns dies contracta els serveis d’ una prostituta per intentar aconseguir extreure la seva essència però aquesta s’ espanta i ell la mata per poder aconseguir l’ olor, aquí comença una seria d’ assassinats ja que Jean-Baptiste aconsegueix destil·lar l’ olor mitjançant uns processos amb greixos animals i ebullició mesclada amb alcohol però de cada noia només n’ aconsegueix una gota de perfum.
Jean-Baptiste va matant noies i sempre segueix el mateix procés, les mata amb un cop al clatell, els hi talla el cabell i els hi extreu la essència, al principi es penen que es tracta d’ un violador, però enseguida veuen que no i la gent del poble esta terroritzada pensant que les seves filles poden ser les pròximes, quan ja només li queda l’ essència d’ una noia, es dona compte de que aquesta ha marxat escapant del perill però ell la segueix fins a un alberg on esta allotjada, mentrestant a la ciutat de grasse el perfumista que el tenia treballant descobreix les robes i els cabells de totes les noies assassinades i descobreixen que l’ assassí es Jean-Baptiste però ell ha escapat, finalment ell mata a la ultima noia que li restava i el pare d’ aquesta mana buscar a l’ assassí i el troben a la muntanya, el detenen i el jutgen a mort.
Quan el van a treure de la seva cela per portar-lo a la plaça a matar-lo ell els hi treu el perfum i de ñ’ olor que senten queden encisats i el deixen lliure, el basteixen amb robes luxoses i el porten a la plaça on havia de ser sentenciat, allà una multitud de gent que esperava que el matessin queda encisada en veure’l sortir de la carrossa on anava ja que ell s’ havia posat el perfum la gent comença a admirar-lo i a quedar encisats ell pujat a una tarima comença a escampar l’ olor del perfum amb un mocador i la gent comença a entrar en un estat d’ èxtasis, quan ell llença el mocador a l multitud aquesta es torna boja i comença una orgia allà fins i tot el pare de la ultima noia assassinada es rendeix als encants de l’ olor.
Jean-Baptiste decideix tornar a paris amb el seu perfum però durant el camí de tornada reflexiona i es dona compta de que ell no pot fer que la gent l’ estimi de veritat i això el fa tornar als suburbis on ell havia nascut que son el lloc mes pobre de la ciutat i allà s’ evoca tot el perfum al cap provocant que la gent que hi havia allà se li llances assobre i acabessin menjant-se’l.
La historia esta basada en un llibre escrit l’ any 1985 per un escriptor alemany.
Te un desenllaç bastant dramàtic ja que el protagonista decideix suicidar-se.
3. Personatges.
El personatge principal es un jove parisenc del segle XVIII el qual es abandonat només néixer i que te un gran olfacte que el fa sentir coses que l’ altre gent es incapaç de sentir. Te un caràcter molt tancat, sembla tímid i no parla gaire te una gran obsessió i esta disposat a fer qualsevol cosa amb l’ objectiu d’ aconseguir-ho.
Com a personatges secundaris trobaríem al prestigiós perfumista que li fa de mestre que es una persona amb molt orgull i que ja ha passat el millor temps i ara esta en decadència i no troba l’ inspiració.
També podem considerar importants a les noies que ell tria per a el seu perfum que son totes noies joves i molt belles amb cabells llargs i preciosos.
En aquesta pel·lícula no e trobat cap personatge històric.
4.Temes plantejats i possible missatge de la pel·lícula.
Jo crec que el missatge principal que la pel·lícula transmet es el de que no t’ has d’ obsessionar per res i has de tenir mes presents aspectes com l’ amor cap a tu i cap als altres, les coses mes importants de la vida son les mes presents i no allò que ens sembla tan únic i exclusiu.
Fa reflexionar sobre la feblesa de la vida i del que una persona obsessionada amb un objectiu es capaç de fer encegat per la seva ànsia d’ aconseguir el que vol.
5.Espai i temps.
Ferran Serrano i Ruben Nuñez
martes, 10 de marzo de 2009
martes, 24 de febrero de 2009
Constantment s’ estan extingint espèc...
Constantment s’
estan extingint espècies, però hi ha agut cinc moments de desaparició de moltes
espècies, les extincions masies.
L’ extinció mes
important va tenir lloc fa 252 000 000 anys i segons alguns autors van
desaparèixer la meitat d’ espècies de la terra.
La hipòtesis mes
recent atribueix la catàstrofe a una anoxia provocada per l’ escalfament de l’
atmosfera a causa de l’ erupció masiva de volcans.
L’ extinció dels
dinosaures es va esdevenir fa 65 000 000 d’ anys, un asteroide va provocar
desastres naturals: tsunamis incendis, canvis de temperatura, aixo va fer que
moltes espècies que necessitaven aliments i temperatura estable es van
extingir. La gran enigma es: per que algunes espècies van desaparèixer i d’
altres han vist passar quatre extincions massives.
Els paleontòlegs creuen que almenys el 99.9%
de totes les espècies d’ organismes que han existit estan actualment
extingides. Quina podria ser la causa? Probablement, la causa de l’ extinció de
les espècies es trobi en el medi ambient, en els éssers vius i en la part no
viva de l’ ambient hi ha dues característiques que semblen predisposar a una
espècie a l’ extinció quan hi ha canvis ambientals, que son la distribució en
un sol lloc y la extrema especialització.
Els canvis
primordials que originen l’ extinció de les espècies d’ organismes son la
competència entre espècie, els depredadors els paràsits nous y la destrucció de
l’ habitat.
Si una espècie esta
localitzada només en un punt geogràfic molt concret, el mínim canvi pot fer que
aquesta espècie s’ extingeixi. En canvi una espècie repartida per tot el mon es
mes difícil que l’ afectin els canvis.
Les grans extincions
que van tenir lloc a la terra van tenir les següents consecuencies:
Precàmbric Superior: 670 milions
d anys, va disminuir el Fitoplancton
unicelular de l’ oceà.
A finals del Ordovícic, 440 milions d’ anys va eliminar unes 100 famílies d’ animals marins.
A finals del Devónic, 370 milions d’ anys van desaparèixer simultàniament molts grups d’
animals marins tropicals.
Al final del Paleozoic, 240 milions d’ anys va desaparèixer el 95 % de totes les
espècies marines.
Fa 210 milions d’ anys va desaparèixer el 50 % de las espècies de
rèptils.
Al final del Cretácic, fa 65 milions d’ anys, es van extingir els
dinosaures i el 70 % de totes les espècies conegudes.
martes, 17 de febrero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)